Les unitats d’escolarització compartida (UEC)

Per tal de garantir l’atenció educativa necessària a l’alumnat amb necessitats educatives especials derivades de la inadaptació al medi escolar en els centres que imparteixen educació secundària obligatòria, de manera excepcional alguns d’aquests alumnes podran seguir part dels ensenyaments corresponents a aquesta etapa en unitats d’escolarització compartida (UEC), on se’ls oferiran activitats específiques adaptades a les seves necessitats.

El Departament d’Educació ha arribat a acords amb determinades entitats i corporacions locals per poder oferir aquestes activitats complementàries, des de les unitats d’escolarització compartida (UEC), considerant l’experiència i l’especialització en l’atenció a joves amb risc de marginació, amb trets d’inadaptació social, amb conductes agressives, predelictives o d’altres de naturalesa similar.

L’escolarització en aquestes unitats comportarà una escolarització compartida amb el centre docent en què l’alumne/a estigui matriculat, del qual continuarà depenent als efectes acadèmics i administratius

El síndrome del emperador
La gran majoria d’experts comparteixen la teoria de que els nens que maltracten als seus pares, lo que se coneix com el “síndrome del emperador” és fruit de mancances educatives o intervenen factores psicològics. No obstant altres sostenen que els factores educatius no expliquen tots els casos.

Els nens amb aquest síndrome són desobedients, maleducats i fins i tot agressius amb els seus pares. Dóna la impressió de que no tenen sentiment de culpa, i si el tenen tornen al mateix comportament. Són manipuladors innats. Se’ls coneix com 'nens tirans' o nens amb 'el Síndrome del Emperador'.
Hi ha factors que predisposen, com per exemple: un nen criat en unes condicions de gran permissivitat i sense límits clars, o també nens que pateixen una patologia mental.
Indicadores per preocupar-se o sospitar que pateix el síndrome del emperador.
→ És mostra molt capritxós i fa grans 'pataletes' (pot fins i tot lesionar-se).
→ És molt manipulador i sempre acaba aconseguint el que vol.
→ Té molt poca tolerància a la frustració.
→ No assumeix las conseqüències dels seus actes. Tot lo dolent que li passa és culpa dels altres.
→ Li costa molt seguir les normes. De fet, habitualment no les compleixe.
→ Se mostra agressiu amb les persones que s’interposen en el seu camí per aconseguir el que desitgen.
→ Els costa molt integrar-se en un grup d’iguals. Solen tenir amics de conveniència.
→ No mostren sentiment de culpa.
Por aquest motiu és important la necessitat d’establir uns límits des de els primers anys. Perquè aquests els hi proporcionarà, por un costa seguretat, y por l’altre l’ajudaran adaptar-se millor a les normes i límits socials.

Poesia escrita per una persona que pateix trastorn bipolar
oda al haloperidol
Aplastado,anonadado,
torpe,mineralizado
compungido,sometido
cada vez mas deprimido,
lento como un caracol,
tomando haloperidol.
Dicen que soy bipolar
y que lo tengo que tomar
para bajar esa euforia
que me lleva hasta la gloria.
Sin embargo, me fastidia
que me venga la desisdia
cuando cede la manía
y regreso al día a día.
Por eso me cuesta tanto
tomarlo como adelanto
aunque me diga el doctor
que,si no será peor.
Pero hay que reconocer
que,aunque no lo puedo ver,
me ha salvado de ingresar
otra vez en el pinar.
Me cae mejor el litio,
que me coloca en mi sitio,
pero a veces no me basta
y me pongo a gastar pasta,
y a pensar que soy genial,
con lo cual tengo al final
que tomarme,al alimón,
eso con akineton.
Gracias a las treintas gotas
que te dan cuando te alborotas,
te evitas muchos problemas,
ni deliras, ni blasfemas,
ni alucinas cosas raras,
ni te compras cosas caras,
ni acabas siendo ingresado por estar tan exaltado.
Esta sustancia infamante,
indestructible,indignante
me deja como un pollito
con cara de huevo frito,
el cerebro congelado
y el corazón apagado
pero al final,es verdad
que me da la libertad
En fin haloperidol,
te odio(però t'estimo molt).amb molt d'afecte a l'autor de l'obra.

De vegades no sabem que és millor si el remei o la malaltia. No ens hem d'oblidar que sempre que tractem amb persones que pateixen alguna malaltia mental i prenen medicacció, l'administració d'aquesta els hi pot comportar molt efectes secundaris, com s'ha mostrat en la poesia