El síndrome del emperador
La gran majoria d’experts comparteixen la teoria de que els nens que maltracten als seus pares, lo que se coneix com el “síndrome del emperador” és fruit de mancances educatives o intervenen factores psicològics. No obstant altres sostenen que els factores educatius no expliquen tots els casos.

Els nens amb aquest síndrome són desobedients, maleducats i fins i tot agressius amb els seus pares. Dóna la impressió de que no tenen sentiment de culpa, i si el tenen tornen al mateix comportament. Són manipuladors innats. Se’ls coneix com 'nens tirans' o nens amb 'el Síndrome del Emperador'.
Hi ha factors que predisposen, com per exemple: un nen criat en unes condicions de gran permissivitat i sense límits clars, o també nens que pateixen una patologia mental.
Indicadores per preocupar-se o sospitar que pateix el síndrome del emperador.
→ És mostra molt capritxós i fa grans 'pataletes' (pot fins i tot lesionar-se).
→ És molt manipulador i sempre acaba aconseguint el que vol.
→ Té molt poca tolerància a la frustració.
→ No assumeix las conseqüències dels seus actes. Tot lo dolent que li passa és culpa dels altres.
→ Li costa molt seguir les normes. De fet, habitualment no les compleixe.
→ Se mostra agressiu amb les persones que s’interposen en el seu camí per aconseguir el que desitgen.
→ Els costa molt integrar-se en un grup d’iguals. Solen tenir amics de conveniència.
→ No mostren sentiment de culpa.
Por aquest motiu és important la necessitat d’establir uns límits des de els primers anys. Perquè aquests els hi proporcionarà, por un costa seguretat, y por l’altre l’ajudaran adaptar-se millor a les normes i límits socials.